sábado, 16 de febrero de 2008

EMAV: RESURRECTION TETRALOGY III (i IV)

No es el que més aporta de tot el que hem fet. Ni el d'estética més aconseguida. Ni tan sols el técnicament més prodigiós. Però si que es una de les nostres creacions més correctes, més envoltada d'aura de producte real.
Resumint: mola.
Tindríen que haver-nos pillat (com a actors) per la de aquest any i convertir-ho tot plegat en un (atenció) quelcom iconogràfic!
Així, aprofitant que aquest dimarts es diuen els resultats de l'endemà d'enguany (ja hi haurà entrada pertinent en que penjarem el pertinent curt presentat i crónica i tal, tot molt pro i molt maco amb foticos i més) vaig finiquitant la Tetralogia Emav resurrection amb l'anunci que vam fer per a l'anterior edició de l'endemà!



I una parida per a tots aquells que hagin jugat al Silent Hill 2 (realment Silent Hill ens perseguirà en totes les nostres creacions fins a la mort?)...:



La Cuarta i ultima part de la Tetralogia Emaviana fa un trasllat i tindrà lloc a Si o què, tio?, el blog foto freak!

Concretament, aquí!

(Ara, això no significa que no hagueu de patir mes pollades fetes a l'emav en aquest blog!)

3 comentarios:

Aleix dijo...

Què bonic i topeguai! Jo només volia dir, però, que crec que...

SÍ que és el que més aporta de tot el que hem fet.

SÍ que és el d'estètica més aconseguida.

I, és clar, SÍ que és el més técnicament prodigiòs.

D'acord, no ens en podem riure gaire, del producte, gens ni mica comparat amb les bromes a que donen peu totes les altres coses que hem fet a l'Emav. Però... eh! alegreu aquestes cares! Després de tot, podria dir-se que l'anunci ni el vam fer nosaltres.

Van Deal dijo...

Com que no el va fer nosaltres?
Ah, es veritat, nosaltres som nomes els ideolegs i acotrs, lequip tecnic estava forat pel senyor ferran, el marc i el david crec...

Aleix dijo...

No volia ser cruel, per cert. Estic orgullosíssim de l'anunci de l'endemà, i, de fet, de tot el que hem fet, simplificacions i focs negres inclosos. Una altra cosa és que aquest orgull estigui justificat, o sigui més aviat causa d'alguna malaltia mental que jo pogués tenir.

En fi.

I, sobre si el vam fer o no nosaltres... Bé, el que importa és ser els ideòlegs! ¿Com anàvem a ser els actors i l'equip tècnic alhora?