Quin Humor!
LA INTRO (ELUDIBLE): Tinc unes quantes llibretes per apuntar txorrades. Representa que cada una té el seu paper i el seu lloc, que al cap d'un temps s'oblida, i al final senzillament apunto les coses a la que tinc més propera, com ha de ser. Pero sempre hi ha una al meu costat quan dormo, per que quan un dorm es quan sobrevenen les veritables idees. Quan un s'oblida del raciocini té contacte directe amb les formes, els conceptes, les connexions.
I en un estat de demi-sommeil, escric, iluminat per la foscor, el meu cap despert per la son, coses que en aquell moment em semblen veritat absolutes, genialitats indubtables, fites del pensament.
I molts cops, al matí següent, quan ja ni recordo haverme despertat a mitja nit per escriure amb lletra de mans encara adormides, sota una llum precària o nula i amb els ulls entreoberts o tancats, rellegeixo les idees que em tenen que portar al més alt de la realització artístico-cósmica (i també a la fama) i a vegades no entenc el que fica.
I a vegades quan si ho entenc, la veritat, no sembla TANT genial.
Aquest tio ya l'ha sentit i s'aguanta el riure.EL CHIST:
S'obre el telò, i es veuen unes bobines vestides de zorrones, ballant sobre un escenari.
Títol de la pel·lícula?
SHOW REELS!!!!!!
JAJAJAJAJAJJA
Em parteixo!
Me parto!
I split into two!
Je me part!
Ich partieren mir!
Recompensa: Això si que fa gràcia, home!
4 comentarios:
El duermevela és l'estat de creació suprema, llàstima que sigui incapaç de plasmar igual el què sento quan dormisquejo... això, i la dificultat de perpetuar l'estat quan desperto, cosa que seria un gran paradoxa però molaria cacho... mola el gos... el xiste.........
Oh, doncs és cert que som ànimes bessones: a mi també se m'ha ocorregut un acudit, i mentre estava despert!
[S'obre el taló i un tipus li diu a un altre:
- Em dones una mica de jil?
- Ho sento, no em queda gens.
I es tanca el taló, és clar.
Títol de la pel·li?
"No tinc jil".]
Segueixo pensant que si jil signifiqués alguna cosa ja seria la pera llimonera d'acudit.
(Visca els posts profunds i complexos als que et dediques darrerament... i no és una ironia!)
Uala aleix pero si es el millor chiste del món! Millor que el del barco yate! I a més el pot entendre qualsevol persona que no sapiga q es una showreel!
a partir d'ara l'explicaré "por ahi"!(dient que es teu, obviament!
Per fi trepitjo el teu blog! :)
Que curiós, a mi també em passa això de les llibretes... Quan ho escrius a la nit et sembla que és el millor del món, però quan et lleves veus que, en realitat, no n'hi ha per tant... Deuen ser escrits sensibles a la llum o algo així.
I estic d'acord, el nou blog és una mica empalagós, però el truc és anar-hi abans de dinar! És la nova "dieta de la fondue" :P
I millor no comento els xistes xD
Felices vacances!! Un petó!
Publicar un comentario