Dia de Platja (L'endemà 2009)

¡Ahora que lo dices, he caído en que no había colgado por aquí el corto que presentamos este año para el concurso-maratón de cortometrajes " L'endemà 2009"!




Había tres días para hacer un corto con las siguientes premisas:
1. El protagonista debe tirar la caña.
2. Un personaje debe aparecer dentro de una barca, comiendo un plato de atún sin usar las manos.

¡Y, ey, la música es mía!

Bueno, me voy.
-¡Ey, espera, espera!
-¿Que pasa?
-¿Y ganasteis?
-¿Que si ganamos que?
-Es un concurso, ¿no? El corto. Era para un concurso.
-Ah. Si.
- ¿Y lo ganasteis?
- Que manía, siempre preguntando lo mismo...
-¿Ganasteis o no?
-No.
-Ah. Vale.
- Vale, ehm, adiós.
-Nos vemos.

EMAV: RESURRECTION TETRALOGY III (i IV)

No es el que més aporta de tot el que hem fet. Ni el d'estética més aconseguida. Ni tan sols el técnicament més prodigiós. Però si que es una de les nostres creacions més correctes, més envoltada d'aura de producte real.
Resumint: mola.
Tindríen que haver-nos pillat (com a actors) per la de aquest any i convertir-ho tot plegat en un (atenció) quelcom iconogràfic!
Així, aprofitant que aquest dimarts es diuen els resultats de l'endemà d'enguany (ja hi haurà entrada pertinent en que penjarem el pertinent curt presentat i crónica i tal, tot molt pro i molt maco amb foticos i més) vaig finiquitant la Tetralogia Emav resurrection amb l'anunci que vam fer per a l'anterior edició de l'endemà!



I una parida per a tots aquells que hagin jugat al Silent Hill 2 (realment Silent Hill ens perseguirà en totes les nostres creacions fins a la mort?)...:



La Cuarta i ultima part de la Tetralogia Emaviana fa un trasllat i tindrà lloc a Si o què, tio?, el blog foto freak!

Concretament, aquí!

(Ara, això no significa que no hagueu de patir mes pollades fetes a l'emav en aquest blog!)

L'endemà 2008

Rebo a la meva safata d'entrada un correu amb el dossier de premsa de l'endemà 2008. M'agrada, per que l'expressió dossier de premsa es prou pedant i em fa sentir important que algú, per més que hagués estat un programa d'spam, m'hagi cregut prou honorable per a rebre un "dossier de premsa". Quina sonoritat, per l'amor de Déu. A més de saber que obviament no l'ha enviat un programa automatitzat, si no probablement un alumne de Segon de Realització de l'Emav. Casi puc sentir el cariño amb que prem la tecla "enviar". Quin calor humà, quina comunicació!
I la cosa que comunica en sí es, en definitiva, que aquest cap de setmana es celebra l'endemà.
I aquest any s'han incorporat uns quants canvis.

Pero bé, primer anem a lo básic.


- L'endemá es una marató de curtmetratges i videocreacions.

- Et donen 72 hores per a fer un curt, a partir de dues premises que es puliquen el divendres 8.
Les premises, que en anteriors edicions havien estat una frase i un objecte que teníen que tenir rellevància en el curt, ara són un final i una manera com NO es pot arribar al final.

(Al principi en senir aixó em vaig escandalitzar i vaig esforçar-me en negar la realitat, el que va crear en mí un fort instint repressiu que em va dur a una espiral de dolor i autodestrucció per no reconeixer les meves pors, que s'em presentaven a través de fortes metáfores de tall freudià, en que veya a mares d'altres persones envoltades de membres fàl·lics.

Pero ara ho he acceptat. Estava acostumat a lo de la frase i l'objetce, però se li ha de donar una oportunitat a aquest nou enfocament del concurs.)

I bé, tu agafes la teva càmera fas un curt de no més de 7 minuts i lentregues a lemav abans de les 12 del dilluns, i el dia 19 de febrer fan una mostra i pots veure el teu curt projectat en ella, i partirte a la teva propia cara mentre t'amagues, intentant que la gent no noti que el curt penjat l'has fet tu, sobretot en el tros en que apareixen més insults.
I després fan la entrega de premis que consten de 300, 200 i 100 euros.

I després ho penjes al youtube i t'assegures de que ningún no trobi el link a tan magnànima freakada (no es el meu cas, jo sóc més d'ensenyar-ho del meu disc dur només a uns escollits previa corroboració d'una important fortalesa mental).

Pero aixó es lo de menys.

El que importa es passarles putes.



Web referencial amb informació sintética(no entenc com he tardat tant a veure que les cintes de video eren botons d'enllaç... XD):
L'ENDEMÀ
Organitzat per:
EMAV


(He buscat material de promoció audiovisual i no he trobat res, sera que aquest any no hi ha? TT_TT).

EMAV resurrection Tetralogy II: Cutre Jam Session

Una publicació recent a el mejor blog de texas em va fer recordar un projecte pendent de friki-musicalisme. Ara em sento preparat per tocar coches fantásticos, micromachines i autos locos, pero toda historia tiene un principio, més o menys humil.

Abans d'aixó hi havien hagut malhaurats intents de tocar AC/DC (WTF?) per fer la coña, pero tots sabem que en aquell punt de l'historia l'Adolf era lunic a l'alçada. I després un cop ja havia pasat una mica més de temps, vem atrevir-nos, com tants cops hem fet, a dur a terme ritus sacrílegs. Profanar l'art. Insultar el creador.
Hom sap que quan un escup a Déu nostre señor l'escupitaju li torna a caure a la seva cara (coses de la gravetat) i aixó es el que, alguns diríen, va pasar amb la cutre jam que vam organitzar.

On per cert, sospito que un FILL DE PUTA IGNORANT DE PRIMER D'IMATGE QUE CONFÓN ELS ENDOLLS DE PLATÓ UTILITARIS AMB ELS D'ALT VOLTATGE PER A FOCUS em va petar l'ampli. Sé quina es la teva cara, tío. Ves amb compte. Afortunadament l'ampli estava en garantía.

Alguns dirien, dic, que va ser un fracás. D'altres, que ens ho vem passar de puta mare fent l'estúpid.
I altre cop, va venir l'Adolf a salvarnos dels meus patétics solos (ei! que fa molt de temps daixo eh!), de les pérdues de temps del marc (EH! que ara es un catacrac!) i de... eh... bueno un home musculat.

Caos, incompeténcia, profanació, y un solo guay de l'Adolf que es va salvar en vídeo i DVD para toda la familia!!!!!


Pero estava o no estava en MI el Marc?

EMAV resurrection TETRALOGY I: Croma a Vietnam

Avui m'ha donat per presentar una foto al concurs de fotografía del magazin de la vanguardia així en plan "venga va".
Fotli caña.
Ostia.
Y demés expresions de força y poderío.

La Questió es que buscant la foto en la carpeta Imágenes/Fotos m'he trobat amb un munt de coses que amb prou feines recordava, y una bona col·lecció de fotos de quan anava a l'EMAV.
I així, amb un deix de nostalgia pero sense amargor es com declaro que comença...
EMAV resurrection: Tetralogy

Per que sí, vam fer coses tan cutres que no podeu arribar a imaginar-ho. Vem basflemar vers els grans creadors intentant copiarlos, o intentant evadir-los. Que dic jo vers els creadors, vam basflemar vers EL CREADOR, Deu nostre senyor que en la seva bondat havia ficat els seus mitjans en les nostres mans. (Pel que m'han dit ara aquest mateix Deu nostre senyor ha otorgat un nou plató... serán cabrons).
Peró també vam fer petites obres mestres, ja fos per la seva humiltat, per els nivells d'imperfecció tan elevats que vam assolir, o senzillament per contrast amb les altres coses.

Avui toca...
Adolf i Pol al Vietnam!



Com haureu comprovat, el rótuls (rótuls? rétols? Com coy s'escrivia "cairon"... ¿cyron? el meu exemplar de Millerson no ho diu) están al revés, peró aquesta chorrada en sí va ser sens dubte el millor i el menys preparat de l'informatiu en que anava inserit, que era, ja que hi som, el pitjor informatiu que hagi vist mai ningú, si es que algú realment ha arribat a veure'l fins al final.
Va ser escrit en mig segon (ple de referencies solipsistes que poca gent pot comprendre) y muntat en poquisim temps, y es que a vegades aquestes coses passen cuan menys t'ho esperes XD

Y aquí fotos del making orffff.
































(Per cert, que la foto que penso presentar no te res a veure amb res d'aixo XD)